Europa a través de les generacions
Article publicat al diari digital E-Notícies
Primer divendres de maig. Els divendres acostumo a fer territori, xerrades a escoles i instituts, mantenir reunions de treball… Per a mi, la feina que fem a Brussel·les de dilluns a dijous no té sentit sense els divendres. Tota aquesta intensa feina no té sentit sense poder explicar a grans i joves, a entitats, a sectors econòmics… als ciutadans, en definitiva, què fem dia a dia des de les institucions europees, com intentem avançar davant els reptes comuns, i explicar-los com n’és d’important el projecte europeu per afrontar aquests reptes. I no només explicar-los i explicar-me. També, gairebé més important, anar recollint “deures” per portar a Brussel·les i donar així, sentit del tot a aquesta responsabilitat que se’m va donar farà tres anys.
Aquest passat divendres vaig anar a una escola de Barcelona a parlar a alumnes de batxillerat. Vam exposar els objectius de la Unió, de les institucions europees, així com la feina que duem a terme. Abans, però, vaig voler que es projectés el documental “Europa a través de les generacions”, que ha editat la representació de les institucions europees a Barcelona i que es basa en el llibre “Europa, un salto a lo desconocido”, de Victoria Martín de la Torre.
La classe estava en un silenci captivador mentre miraven el documental. Els mirava perplex. I pensava en tots aquests anys de pau que estem vivint en un continent en el qual la guerra ha estat el més habitual de la nostra història. Aquests joves ja donen per fet tot el que s’explicava al documental: la pau, la democràcia, la llibertat. Però aquests testimonis destaquen per sobre de tot que els pares fundadors de l’actual Unió Europea van ser conscients de la importància de la reconciliació, la solidaritat i de conformar un projecte de pau i d’unió entre les persones, més enllà de les fronteres dels estats.
Intentar mostrar-ho als joves i veure el seu interès és una sensació indescriptible per moltes paraules que escrigui. Puc percebre la seva llunyania respecte el conjunt de la Unió Europea. Costa molt descriure el projecte europeu en els 140 caràcters que ens marquen avui les xarxes socials. És complex explicar sentiments i valors més enllà de la utilitat del dia a dia. Però ho hem de fer, perquè això és el projecte europeu. I els que creiem fermament en la vigència i la necessitat d’una Unió Europea més forta tenim el deure d’explicar-ho a les escoles i instituts, amb trobades amb veïns i veïnes, amb sectors econòmics i socials, entitats… fent carrer, fent territori per donar a conèixer aquest projecte que és una referència al món pel que fa a valors, a llibertats, a drets i a idees.
Hem de seguir treballant per reformar una Unió Europea perquè sigui un instrument més útil per als ciutadans i seguir apostant per un projecte europeu més social, pròsper, sostenible i segur. Però també perquè sigui un projecte més humà i resolutiu, sense descuidar els valors que van fer néixer el sentiment europeu.
La història i les properes generacions ens interpel·len davant els múltiples reptes que vivim. Refermem avui, dia d’Europa, el compromís de seguir treballant per a una millor Europa per a tots.
Els nostres avis ens van posar en ruta. Els nostres pares ens han dut fins aquí. Ara és nostra la responsabilitat de continuar, de fer ressorgir el sentiment d’europeisme i de reconstruir el projecte europeu. Fem-ho junts! Visca Europa!
