La meva tasca parlamentària gira, principalment, al voltant de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària, on sóc membre titular del meu grup, i la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia, on en sóc suplent. També he participat en la Comissió d’Investigació sobre el mesurament de les emissions en el sector de l’automòbil (sorgida a partir del Dieselgate), i sóc membre de les delegacions parlamentàries per a les relacions amb els països del Màixriq (Egipte, Jordània, Líban i Síria), de l’Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània, de l’Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE, amb els països menys desenvolupats de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic, i també de la Delegació per a les Relacions amb els Països del Magrib i la Unió del Magrib Àrab.

Sóc un home feliç i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, carrera que he cursat en dues etapes entre la Universitat Autònoma i la Universitat Oberta de Catalunya, per la qual en sóc llicenciat. Educat en un context familiar i escolar cristians, en la meva etapa universitària vaig sentir la necessitat de retornar a la comunitat part del que la comunitat em donava. Hi havia moltes coses que els meus ulls de 20 anys digerien malament, sobretot la pobresa del quart món que la gent de la Fundació Comtal, vinculada als germans de La Salle, m’ajudaven a veure amb mirada inconformista.

Durant sis anys, del 1998 al 2004, vaig viure amb la Mireia, la meva dona, a Bèlgica, mentre treballava al costat de la Concepció Ferrer al Parlament Europeu. Sis anys intensos en què vam viure a Leuven i a Brussel·les, quan van néixer les nostres dues filles grans i on vaig tenir el goig i la responsabilitat de presidir durant tres anys el Casal Català de Brussel·les.

Professionalment, aquell període em va servir per introduir-me en el món de les institucions europees, treballant entre altres matèries, amb tot el relacionat amb la reunificació de la Unió Europea als països de l’Est, l’adequació de les estructures de la UE per fer front a aquest gran repte i, en una altra dimensió, la cooperació per al desenvolupament. Aquest darrer tema no era el que més hores de feina s’emportava, però sense dubte, era el que més m’omplia.

Després d’un període breu treballant al grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, vaig entrar a l’Ajuntament de Badalona, dirigint la regidoria de Comerç i Consum. Allí vaig aprendre el valor d’aixecar la persiana cada matí, en un context d’inici de la greu crisi econòmica i financera que ens ha afectat els darrers anys.

El març del 2010 se’m va encomanar la direcció de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), en què havia realitzat les meves pràctiques de la carrera més de deu anys enrere.

A principis del 2010, la direcció d’Unió em va encarregar que coordinés amb Convergència Democràtica l’elaboració del programa electoral per a les eleccions nacionals de la tardor del 2010 que ens van tornar a donar la responsabilitat de dirigir el país.

El desembre del 2010 em vaig incorporar a l’estructura del Govern de la Generalitat de Catalunya com a cap de Gabinet de la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega. El desembre del 2011, vaig ser nomenat director general de Relacions Exteriors del Govern, responsabilitat que vaig desenvolupar fins a principis d’abril del 2014, quan vaig deixar el càrrec per poder-me presentar a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig del 2014.

El meu treball, abans i ara, m’ha permès viatjar arreu del món, conèixer cultures, religions, països i persones, i refermar-me en el meu pensament humanista.

Després de 21 anys de militància a Unió Democràtica de Catalunya, el passat 27 d’abril del 2016, vaig decidir deixar de ser-ne membre i en vaig exposar els motius en una carta pública que podeu trobar al meu blog.

Estic casat amb la Mireia des del 1999 i sóc pare de tres nenes i un nen. La meva família és el meu pilar fonamental i mirem de compartir tants moments com ens és possible. Sempre m’ha agradat llegir i escoltar música, a part de trastejar una vella guitarra. Sobretot a l’estiu, intento mantenir una mínima afició excursionista que en el seu temps m’havia portat a l’Aneto, la Pica d’Estats i d’altres grans cims del nostre Pirineu.