Brexit, una oportunitat per a la UE

Article publicat a Nació Digital

El Regne Unit ja ha iniciat formalment els tràmits per sortir de la Unió Europea. Les ruptures no sempre són fàcils i aquesta ha començat amb molt de soroll i polèmica, context que de ben segur es repetirà en tot el procés de sortida.

Si fem memòria, ja han transcorregut nou mesos d’aquella revetlla de Sant Joan en què Brussel·les va anar-se’n a dormir irresponsablement refiada i va despertar-se en estat de shock. També una part del Regne Unit. Massa gent es va prendre a la lleugera aquell referèndum. Han passat nou mesos, i la primera ministra britànica, Theresa May, ha invocat -finalment!- l’article 50 del Tractat de Lisboa per tal d’iniciar el procés de negociacions per establir els termes d’aquesta sortida.

Si el calendari es compleix, el Regne Unit estarà fora de la Unió abans de les pròximes eleccions europees, al final de la primavera del 2019. La tasca és complexa, ja que no existeixen precedents, i cal reorganitzar els acords comercials, regulacions, drets i competències després de 44 anys de pertinença a la UE. I cal clarificar especialment els drets dels més de 4,4 milions d’europeus que viuen actualment al Regne Unit.

El Brexit és una sotragada? Prou que ho sabem. Que també ens posa a prova? És indiscutible. Els 27 han de demostrar unitat per negociar aquestes condicions, perquè aquesta mateixa unitat serà una fortalesa no només de cara enfora, sinó també amb una perspectiva interna. I no s’hi val a negociar amb tercers. La Unió ha de restar unida i ferma.

El Parlament Europeu, com a seu de la sobirania europea, seguirà de ben a prop les negociacions i haurà de validar l’acord final de sortida. A hores d’ara, ja ha aprovat per àmplia majoria les línies vermelles que han de marcar la negociació. S’ha demostrat una unitat necessària per rebutjar bloquejos per part dels britànics, perquè no pagarem la factura per la seva marxa: el Regne Unit ha de complir amb totes les obligacions amb les quals s’ha compromès, incloses les pressupostàries. Hem de ser contundents i no posar en perill la nostra unitat davant d’aquell que ja ha decidit marxar.

Amb tot, és una dimensió desconeguda tant per al Regne Unit com per a la UE, però almenys hem d’intentar que el resultat no sigui perjudicial per als interessos dels europeus. Perquè aquesta no és una renegociació sobre com el Regne Unit es queda dins de la UE amb un tracte diferencial. No és possible triar la relació que a ells els interessa (cherry picking). No és possible un mercat únic a la carta. Els britànics han decidit democràticament marxar i els europeus hem de respectar la seva decisió, aplicar els tractats i vetllar pels interessos dels 27 Estats que restarem a la Unió Europea. Dels interessos de qui vol marxar se n’hauran d’ocupar, a partir d’ara, ells mateixos.

Els valors de pau i democràcia que defensa Europa també els va proclamar Winston Churchill, de qui podríem dir que va ser un dels impulsors del projecte europeu. De fet, aquestes són paraules seves: “Hi ha un remei que, en pocs anys, podria fer a tot Europa lliure i feliç. Consisteix a tornar a crear la família europea, o almenys la part d’ella que puguem, i dotar-la d’una estructura sota la qual pugui viure en pau, seguretat i llibertat. Hem de construir una mena d’Estats Units d’Europa” (1946). Encara que ell compartia que “estem amb Europa, però no en ella. Estem vinculats, però no compromesos” (1930). Potser aquestes frases, de fa més de mig segle, ens mostren el camí cap a un projecte europeu sense el Regne Unit, però sí vinculats amb els britànics.

I, en aquest punt, no es tracta només de discutir com marxa el Regne Unit. El debat de fons és com queda la Unió després del Brexit. Perquè serà bo que assumim que la marxa dels britànics no és causa de res, sinó més aviat conseqüència dels errors comesos a tots els nivells. I dels errors n’haurem d’aprendre. I si n’aprenem ara, els europeistes tenim l’oportunitat de convertir el Brexit en el renaixement d’Europa. I, per això, també és important la unitat de tots els que volem una UE forta i definida.

Ara que celebrem 60 anys dels Tractats de Roma, és hora també que, davant les múltiples crisis i reptes, afrontem i decidim quina Europa volem, ara ja sense el Regne Unit. El debat és existencial per a la Unió. Hem de decidir quin rol volem prendre en el món.

El Brexit ens ha de servir per corregir errors i impulsar de forma decidida el projecte europeu. Dels europeus i per als europeus. Amb més Europa. Amb tanta economia com calgui, però amb més política que mai. Al servei de les persones, d’una economia social i dels valors europeus.

La història ens dóna una nova oportunitat perquè la Unió Europea torni a ser líder al món. Un món que volem construir plegats perquè sigui més social, democràtic, lliure, just i sostenible. I estic convençut que, quan tanquem les negociacions de sortida amb el Regne Unit, aquest es convertirà en un bon aliat de la Unió Europea per a la consecució d’aquests objectius globals que sempre hem compartit.