L’economia circular, compromís de tots
Article publicat al ‘Diari de Sabadell’
Europa està sortint d’una de les pitjors situacions econòmiques i socials des del final de la Segona Guerra Mundial. La prioritat dels estats i de les institucions europees ha de ser el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. Però, no podem caure en els mateixos errors de sempre, sinó que ha de ser una oportunitat per repensar i transformar el nostre sistema econòmic, tenint en compte que els recursos són escassos i que si, a més, no tractem correctament els residus que generem, estem destruint el nostre planeta.
El model econòmic de les Revolucions Industrials dels dos segles passats, basat en produir, consumir i llençar, ens porta a l’esgotament del planeta. L’aposta pel creixement econòmic ha d’anar lligat a la sostenibilitat, a un model productiu social, a la competitivitat basada en l’eficiència, l’aprofitament i la valorització dels recursos. És clar que hem d’anar cap a un model plenament sostenible que es concentri en produir i consumir responsablement, reduir, reutilitzar i reciclar els nostres recursos. Així convertirem un sistema lineal, en què tot acaba a l’abocador, cap a un sistema circular on res es perd, tot es transforma i tot s’aprofita. Els nostres propis residus han de ser la matèria primera a l’hora de posar-nos a produir-ne d’altres.
Aquesta economia anomenada circular no és l’aposta per la part verda o ecològica de l’economia, sinó que és un canvi de model econòmic de consum i de producció, que afecta transversalment tots els sectors, institucions i el mateix consumidor.
Cada europeu consumeix catorze tones de matèries primeres a l’any i en genera unes altres cinc de residus. Imagineu-vos la quantitat de residus que arriba a generar una ciutat com Sabadell, de 208.000 habitants! La transició cap a una economia sostenible i circular és un repte col·lectiu i, per tant, hem de treballar-hi des de la cuina de casa, a l’hora de llençar la brossa, fins a la implementació de polítiques locals, i la definició i execució de mesures legislatives. L’objectiu és aprofitar més i millor tots els recursos i seguir generant una riquesa que es pugui redistribuir entre tots.
Des de l’àmbit local, tenim l’oportunitat de fer arribar l’economia circular a través de polítiques concretes contra el malbaratament de residus, l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, la reutilització i el reciclatge… Les empreses són un eix essencial per transformar el sistema econòmic. Sabadell té un teixit empresarial molt important, amb 6 polígons industrials que tenen un gran potencial econòmic. L’objectiu ha de ser convertir les ciutats i les nostres accions en “circulars” per reaprofitar els recursos, mancomunar serveis i ser autoeficients energèticament.
Un bon exemple és la voluntat de les indústries tèxtils, liderades pel Gremi de Fabricants de Sabadell, Texfor i el Consejo Intertextil, per adaptar-se a l’economia circular i reaprofitar els recursos. Hem mantingut diverses reunions de treball per veure com podem traslladar les seves necessitats a les institucions europees i per treballar com podem ajudar a implementar canvis en la línia de les noves directives europees. També hem visitat l’Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell per conèixer de primera mà les pràctiques que duen a terme per avançar en l’ecodisseny que permeti els productes poder-se reutilitzar o reciclar més fàcilment. El dissenyador té una responsabilitat essencial per dissenyar productes sostenibles, augmentar la seva vida útil i potenciar la seva reutilització i reaprofitament. A Sabadell i a Catalunya, tenim una oportunitat d’or de liderar aquesta transició a través del sector tèxtil i de la seva voluntat d’avançar cap a aquesta economia sostenible. Tenim un gran potencial i molt de recorregut per fer. Ens cal, això sí, més formació i conscienciació dels dissenyadors, productors i també dels consumidors.
Un altre projecte important que es basa en aquestes premisses és el del Consell Comarcal del Vallès Occidental per proveir de calefacció l’Hospital de Terrassa a través d’una planta de biomassa. Com a exemple de polígon circular podríem anomenar el de Bufalvent a Manresa, en què han mancomunat serveis i reaprofiten els residus d’una indústria com a recursos per a d’altres.
Són projectes de casa, que he pogut conèixer personalment i posen en evidència que l’economia circular ha vingut per quedar-se. I és des de les ciutats i pobles que tenen un impacte més gran i un valor pedagògic essencial gràcies a la seva proximitat amb el ciutadà.
Tota aquesta transició té el seu origen en el compromís de les institucions europees per un canvi de model econòmic sostenible i social, i per lluitar contra el canvi climàtic. Pot semblar una utopia si no s’hi aposta decididament. Per això, el Parlament Europeu ja ha aprovat aquest mes de març el paquet legislatiu sobre economia circular que modifica les directives sobre residus, abocadors, envasos i aparells elèctrics i electrònics. Hem aconseguit aprovar per àmplia majoria una poderosa eina de lluita contra el canvi climàtic que ajudarà a consolidar el creixement econòmic sostenible, de baixes emissions i adaptat als compromisos assolits entre els estats a la Cimera de París.
Aquest paquet legislatiu ens marca nous reptes, com reduir entre un 2% i un 4% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, assolir un percentatge de reciclatge del 70% el 2030 (actualment, és al 44%), i reduir el malbaratament alimentari a la meitat (es desaprofiten aproximadament 89 milions de tones d’aliments a la UE, uns 180 quilos per persona i any).
A més, amb la implementació d’aquest paquet legislatiu, també avancem cap a la reindustrialització d’Europa i afavorim la creació de més de 170.000 llocs de treball directes fins el 2035. Així mateix, la implementació del paquet d’economia circular projectat per les institucions europees implicarà un estalvi net de 600.000 milions d’euros i un increment del 8% del volum de negoci anual gràcies a pràctiques com l’ecodisseny dels productes i la prevenció de generació de residus.
No hi ha temps a perdre. No podem deixar passar l’oportunitat i l’avantatge competiu, mediambiental i social que suposaria orientar la nostra economia cap al model circular. És la pedra angular de la revolució industrial del nostre segle. Cal que ens hi comprometem tots pel bé de les futures generacions.
