França, entre la democràcia i el neofeixisme

Una França descontenta i fragmentada haurà de decidir, avui diumenge, 7 de maig, entre Marine Le Pen o Emmanuel Macron, dos projectes que simbolitzen la recomposició del panorama polític francès i el càstig als partits tradicionals que, per altra banda, han fet mèrits més que suficients per ser penalitzats.

Extremisme o centrisme. Populisme o vot útil. Proteccionisme absolut contra la globalització o programa liberal pel que fa a l’economia i progressista en l’àmbit social. Antieuropeisme o europeisme convençut. Polítiques antiimmigració o d’acollida. Trencar o reformar. Però sobretot, i per sobre de tot, el combat va més enllà de les idees polítiques o els programes. A França, el que es debat és neofeixisme o democràcia.

Le Pen va intentar amagar la seva decepció per no haver quedat primera parlant de «resultat històric» al passar a la segona volta. Per a mi, és més històric que un candidat jove i amb experiència política curta -però intensa- com Macron, hagi arribat tan lluny. Tot i que prové del socialisme i que ha estat ministre d’Economia amb Hollande, el seu moviment ‘En marche!’ -encara no és un partit- és una oferta general que va del centre-dreta al centre-esquerra i que vol encarnar l’esperança de la renovació i una alternativa europeista i fresca contra Le Pen.

Macron s’ha mostrat com un europeista sense complexos, amb un esperit que va més enllà de la reforma, sinó cap a una refundació. Defensa que no es pot construir sobre l’exclusió, sinó que cal entendre al diferent per poder actuar. Parla des de la reconciliació i l’esperança, no des de la confrontació i la por. I així ha sabut captivar una població francesa que s’escorava cap a la dreta. I també ha sabut seduir els votants desencisats del centre-esquerra.

Però Macron no pot donar res per guanyat, perquè ja sabem que la societat del segle XXI no regala els vots. Els francesos hauran après la lliçó amb el Brexit i amb Trump? O, millor dit, Macron ha pres bona nota del que passa quan dónes les eleccions o els referèndums per guanyats? Ha pres nota de Hillary Clinton i de David Cameron? Perquè Macron és el favorit, però les enquestes han anat retallant la distància de Le Pen. A la segona volta de les presidencials, sempre es diu que els francesos voten amb el cap, però estic segur que els francesos no pensen regalar-li el vot a Macron i l’han forçat a guanyar-se’l.

Marine (sol amagar el cognom) vol encarnar el paper de “mare protectora de França”, parlar en nom del poble i canalitzar la indignació ciutadana, però sota aquesta pell de xai hi ha un llop xenòfob i extremista que genera més pors que confiances. I aquests darrers dies ha intentat modular els seus missatges per apropar-se als votants de l’esquerra radical de Mélenchon, de la França Insubmisa, ja que han anunciat -algun dia aquesta esquerra tan pura haurà d’explicar molt bé el perquè de les seves decisions- que s’abstindran. Una abstenció que ja només pel fet de produir-se «endolceix» la probable derrota del Front Nacional.

Tot plegat ens posa davant d’un descontentament important i que hem d’escoltar i saber canalitzar. I aquest descontentament i la nostra capacitat per canalitzar-lo, a la vegada, ha de ser l’impuls necessari per als europeistes per reformar el projecte europeu. Macron tindrà un paper destacat en aquesta reforma de la UE si guanya la presidència de la República.

Per als francesos, i també per a tots els europeus, avui, 7 de maig és una cita clau. Esperem que el vot dels francesos sigui tal com marca la tradició.