L’Europa dels pares fundadors, avui
Article publicat al ‘Diari de Tarragona’
“Europa no es farà d’una vegada ni en una obra en conjunt”, deia Robert Schuman, demòcrata-cristià i un dels pares d’Europa, i ens interpel·lava mentre afirmava que “Europa té a les seves mans el seu propi futur”.
Avui, Europa té molts reptes per superar i força ferides per tancar. La situació no és comparable amb la viscuda a mitjans del segle XX després de la Segona Guerra Mundial. Després de patir guerres i misèries durant segles, els pares fundadors del que avui és la Unió Europea van ser conscients de la importància de la pau, la llibertat i la solidaritat. Van tancar ferides, van creure en la reconciliació i van confiar en l’oportunitat que tenien a les mans. I van reeixir.
Avui ens cal recuperar aquest esperit dels pares fundadors per tirar endavant la reconstrucció del projecte europeu. El Brexit, els populismes i l’allunyament de la ciutadania no són causa de res, sinó més aviat conseqüència dels errors comesos a tots els nivells. Ara tenim l’oportunitat de convertir els reptes d’avui en el renaixement d’Europa de demà. I, per això, ens cal la unitat i la confiança per definir quina Europa volem en aquesta cruïlla decisiva per a nosaltres i per al món sencer.
El que és segur és que volem una millor Europa, per a nosaltres i per a les futures generacions. Ens cal, d’entrada, una Europa amb ànima i amb valors. Una Europa útil, també, amb veritables polítiques comunes; una Europa social, sostenible, forta, unida, segura i respectuosa amb la diversitat; una Europa més resolutiva, propera i democràtica; una Europa que encarni els valors dels pares fundadors i que sigui capaç de donar solució als reptes ciutadans en un món globalitzat.
Alcide de Gasperi, un altre dels pares fundadors, ja va advertir que “no podem construir només administracions comunes, sense una voluntat política superior, sense ànima ni ideal”, per no deixar que la construcció europea “sigui una superestructura supèrflua”. Així doncs, no és cosa d’estats, és la voluntat dels ciutadans europeus la que ha de fer renéixer aquest projecte únic al món.
Per això, ara ja no només ens val analitzar els errors comesos, idealitzar amb què vindrà o el que podria haver estat, sinó arremangar-nos, portar el projecte europeu al territori, a pobles i ciutats, a escoles i instituts, a entitats i sectors, per explicar les seves bondats (i, molt important també, encara que potser poc engrescador, el cost de la no-Europa) i posar-nos a decidir quina Europa volem entre tots.
Avui, dia d’Europa, recordem aquell 9 de maig destacant els valors i l’amplitud de mires dels pares fundadors i refermant el nostre compromís amb el projecte europeu.
Una Europa que haurem de reformar entre tots els ciutadans, perquè és a les nostres mans el futur del projecte europeu. La fita no és menor, però si va ser possible ara fa més de mig segle, per què no avui també?
